articles+ search results

100 articles+ results

1 - 20
View results as:
Number of results to display per page

1. Solvent stable microcapsules for controlled release of actives [2020]

  • Ammendola, Mario
  • TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
Subjects
Microencapsulació, Bens de consum, Polímer derivat natural, Microencapsulacion, Bienes de consumo, Polímero derivado natural, Microencapsulation, Consumer goods, Natural derived polymer, and Ciències
Abstract
En el present treball, l'objectiu principal és el desenvolupament de microcàpsules estables amb dissolvents per a l'alliberament controlat d'actius, que s'inclouran en les aplicacions de béns de consum. El material principal s'anomena Sweet & Smart (S&S). És una barreja de fragàncies amb un alt contingut de materials amb baix logP. L’encapsulat de S&S permetria una flexibilitat més àmplia en les formulacions de perfum, aportant valor comercial als béns de consum. Un altre punt important del treball és la sostenibilitat, a causa de les tendències socials modernes. El primer pas del treball va ser la selecció dels materials. Hem seleccionat acetat de cel·lulosa (CA) com a material de paret. CA compleix les nostres consideracions mediambientals i supera la prova de cribratge. El segon pas va ser l’exploració de la tècnica d’encapsulació. Primerament, hem utilitzat el spray dryer per la seva facilitat i escàs cost. A continuació, vam desenvolupar un procés d’encapsulació, la separació de fase induïda pel vapor (VIPS) implementant la tècnica de precipitació d’immersió (IPS). Es va utilitzar vapor no dissolvent en lloc de líquid no solvent per induir la separació en fase de la solució polimèrica. La tercera tècnica és l'evaporació de dissolvents amb Pickering emulsifier. Los Pickering emulsifier són partícules sòlides que estabilitzen una emulsió en lloc de tensioactius. Les microcàpsules es van caracteritzar mitjançant diferents tècniques. La morfologia de les microcàpsules és un punt crucial. Una estructura core-shell permet optimitzar la quantitat de perfum que contenen les càpsules i el seu alliberament. Per tant, l’activitat de les càpsules i l’eficiència d’encapsulat prenen un valor molt important. Finalment, es va avaluar el rendiment de les microcàpsules en un test industrial estàndard per avaluar la seva possible aplicació en formulacions completes de producte.

2. Stimuli-responsive membranes for targeted delivery of actives [2020]

  • Del Pezzo, Rita
  • TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
Subjects
azobenzene, microencapsulació, fotosensibilitat, microencapsulación, fotosensibilidad, microencapsulation, photosensitivity, and Ciències
Abstract
En aquest treball es cridarà l'atenció principalment sobre el disseny, la preparació i la caracterització de microcàpsules sensibles a la llum, que puguin alliberar la càrrega útil en irradiació de llum blanca. Tot i que el principal motiu d’encapsulació és la necessitat d’emmagatzemar i protegir un ingredient actiu en una closca estable físicament i químicament, en aplicacions comercials pot ser important també controlar l’alliberament en el temps. Aquesta és la raó principal per la qual es vol desenvolupar una química fàcil, barata i robusta per produir càpsules sensibles als estímuls externs. Entre altres estímuls externs es va seleccionar llum per controlar l’alliberament de fragàncies. Per a aquest propòsit, es va trobar que la morfologia de les càpsules nucli-closca era la més adequada, i l'azobenzene, entre altres cromòfors, es va seleccionar com a unitat fotoisomeritzable i bloc de construcció de la closca polimèrica de la càpsula. De fet, els derivats de l’azobenzene van ser dissenyats i sintetitzats per incorporar-los a la closca de la càpsula com a component principal. El disseny incloïa la funcionalització d’azobenzene no modificat amb grups laterals adequats que permeten que la isomerització de tota la molècula fos soferta amb llum blanca i la posterior incorporació de la nova unitat sensible a la llum a diferents sistemes com a cadenes lineals polimèriques o reticulades.

3. Desarrollo de microcápsulas de fragancias con materiales de alta disponibilidad comercial para su uso en detergencia [2019]

  • Ayala Garcia, Alex
  • TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
Subjects
Microencapsulació, Microencapsulación, Microencapsulation, Fragàncies, Fragancias, Fragances, Coacervació, Coacervación, Coavervation, and Ciències Experimentals
Abstract
En el transcurso de esta tesis doctoral se ha llevado a cabo la investigación y desarrollo de distintos sistemas de encapsulación de fragancias con polímeros de alta disponibilidad comercial. El objetivo principal fue la adaptación de estos sistemas a la encapsulación de fragancias CARINSA® para su posterior aplicación en el mercado de la detergencia. Las técnicas de encapsulación desarrolladas son: • Polimerización in-situ (reacción de monómeros en la fase acuosa) • Polimerización interfacial (reacción de condensación de monómeros hidrofóbicos /hidrofílicos) • Coacervación compleja (interacción electroestática de biopolímeros) Todas las técnicas desarrolladas están basadas en emulsiones aceite-en-agua (O/W) y sin uso de disolventes orgánicos, siendo la fragancia el propio disolvente en casos como la polimerización interfacial. La primera técnica presentada, la polimerización in-situ, fue desarrollada para conseguir cápsulas similares a las que se encuentran actualmente en el mercado y que sirvieron como referencia para comparar con el resto de cápsulas desarrolladas. Además, CARINSA creyó oportuno desarrollar esta tecnología para tenerla en su portfolio. La técnica de polimerización interfacial continúa una línea de investigación iniciada en un proyecto previo de la empresa. Esta metodología permite la síntesis de microcápsulas de fragancia mediante un proceso de bajo gasto energético y de periodos de tiempo relativamente cortos. Los principales objetivos en este caso fue la reducción del tamaño de microcápsulas y una mejora de la estanqueidad, todo ello sin afectar al rendimiento del producto final. Por último se desarrolló la técnica de coacervación compleja, en la cual se parte de dos biopolímeros hidrosolubles para la generación de una corteza sólida alrededor de las fragancias. Esta metodología no implica reacciones químicas y en la mayoría de los casos no requiere del uso de tensioactivos. Estas características la hacen una técnica muy atractiva ya que cumplen con la tendencia actual de mercado como es el uso de materiales respetuosos con el medio ambiente. Para la investigación y desarrollo de cada tipo de microcápsulas se han seguido una serie de pautas similares para obtener una sólida comparativa de las condiciones y del producto final. Estas pautas han sido: • Búsqueda bibliográfica y estado del arte • Síntesis de cápsulas de aceite, optimización y caracterización • Síntesis de cápsulas de fragancias simples, optimización y caracterización • Síntesis de cápsulas de fragancia compleja (fragancia objetivo) , optimización y caracterización • Escalado de los procesos optimizados para la encapsulación de la fragancia objetivo • Estudios de estabilidad para su aplicación en detergencia • Estudio de productos de mercado Como se puede apreciar el trabajo realizado ha sido muy extenso, abarcando desde procesos sintéticos de base hasta un nivel de prototipaje casi apto para su producción.

4. Electroquímica, UV i altres tècniques aplicades a la decoloració i reutilització d'efluents de tintura amb colorants reactius [2010]

  • Riera Torres, Miquel Antoni
  • TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
Subjects
Electroquímica, UV, Decoloració, Colorant reactiu, Efluent tèxtil, Tintura, Microencapsulació, and Reutilització
Abstract
En aquesta tesi s’estudien diverses tècniques per a la decoloració d’efluents de tintura amb colorants reactius i per a la reutilització dels efluents decolorats en noves tintures. Les tècniques utilitzades per eliminar el color són: electroquímica, irradiació UV, coagulació-floculació, nanofiltració i ozonització. A més d’aquestes tècniques, es proposa l’aplicació de material microencapsulat per a la mateixa finalitat, estudiant prèviament el seu mètode de preparació. S’avalua també la influència en el resultat de les tintures d’un tractament electroquímic previ a la reutilització dels banys de tintura. De les tècniques aplicades per a la decoloració dels efluents tractats, la irradiació UV posterior a un tractament electroquímic va ser la principal. Es varen estudiar diferents formes d’aplicació de la llum UV, optimitzar la intensitat de corrent necessària i concentració de clorurs al medi i avaluar aquestes variables pel que fa la possible formació tant de compostos orgànics halogenats com d’amines aromàtiques durant el tractament electroquímic amb mètodes cromatogràfics posats a punt en aquesta tesi. Els tractaments de coagulació-floculació i nanofiltració es varen aplicar tant per separat com combinats en el tractament de decoloració dels banys anteriors. De la mateixa manera que abans, es van estudiar i optimitzar els paràmetres més influents de cada tècnica per separat i proposar el seu tractament conjunt. L’ozonització es va utilitzar com a mètode per comparar i intentar establir els mecanismes de degradació dels colorants reactius en el tractament combinat electroquímica i irradiació UV i l’ozonització, essent ambdues tècniques d’oxidació. Finalment, es valora la viabilitat de l’ús d’hipoclorit sòdic encapsulat combinat amb irradiació UV com a alternativa per a la decoloració dels efluents estudiats. Previ a la seva aplicació, es va procedir a la seva microencapsulació per polimerització interficial. Pel que fa a la reutilització dels efluents, es va estudiar la influència d’un tractament electroquímic dels efluents previ a la seva reutilització avaluant les diferències de color DE (CMC(2:1)) entre les fibres tenyides amb aigua reutilitzada respecte una referència tenyida amb aigua sense reutilitzar.

5. Targeting of antileishmanial drugs produced by nanotechnologies [2007]

  • Pujals Naranjo, Georgina
  • TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
Subjects
Quitosà, Leishmania, Microencapsulació, Nanosuspensions, Emulsions, Nanotecnologia, Antomoniat de meglumina (AMG), and Ciències de la Salut
Abstract
The aim of this work is to develop an effective new MGA delivery system by means of nanotechnology for the treatment of leishmaniosis which could be administered by parenteral or oral route in a future. Moreover, for ensuring the effectiveness of the formulations developed, their in vitro activities will be assessed against L. infantum. The intention is to prepare a target drug delivery system by means of different technological strategies like micro-nanoparticles by spray drying. These formulations should target the antileishmanial drug to the macrophages which are the host cells of Leishmania parasites. If this purpose was achieved the drug bioavaibility would be increased, therefore lower doses could be administered, reducing the side effects and improving the efficiency of the treatment. The main objective can be summarized as to develop and characterize a new MGA formulation using nanotechnologies. It implies: 1. To study in vitro the effectiveness and cytotoxicity of formulations against Leishmania. 2. To develop preliminary in vitro uptake studies in macrophages using quantum dots assisted imaging.3. To study MGA release profile from the new delivery device developed.The present development of a new dosage form of MGA starts with the elaboration of emulsions, self-emulsifying drug delivery systems and nanosuspensions. However, the main part is centralized by the microencapsulation of MGA by spray drying using the preliminary studies as reference and the polymer chitosan as the main excipient. Spray drying technique has been used to elaborate two kinds of nano/microspheres, on one side those which come from emulsions and on the other side those which come from solutions. Both cases have been morphologically characterized and their effectiveness has been studied in vitro against Leishmania parasites. Moreover, the ability to be phagocyted by macrophages cells has been investigated using quantum dots assisted imaging in the Department of Pharmaceutical Sciences of the University of Connecticut during a stage.A new meglumine antimoniate delivery device for the treatment of leishmaniosis has been properly developed using spray drying technique achieving efficiencies of encapsulation higher than 90 % and process yields of 60 %. All the antimony IC50 values from encapsulated meglumine antimoniate in the chitosan microspheres tested against promastigotes and amastigotes are considerably lower compared to the mean value of IC50 in Glucantime® solution and give an Safety Index ratio higher than 1. Moreover, it is reported for the first time a novel in vitro activity of chitosan against L.infantum with a low cytotoxicity in macrophages assays (PATENEP P200700968). The uptake studies confirm the better suitability of chitosan as polymer to target drugs to macrophages compared to the commonly used PLGA.It has been shown that high percentages of chitosan in solutions to be spray-dried reduce the yield of the process, produce larger wrinkled microspheres but increase the efficiency of encapsulation. Chitosan microspheres exhibit a biphasic prolonged release for 24 h, characterized by an initial burst effect followed by slow release. High polymer ratios reduce the drug release in all the study. Moreover, high percentages of glutaraldehid in chitosan microspheres tend to increase significantly the presence of Non-Fickian drug release mechanism. These microspheres show the slowest release for the first 3 h but the highest percentage of drug released at 24 h. Moreover, they are among the more active microspheres against L.infantum. The minimum antimony IC50 value of chitosan microspheres is obtained using high percentages of glutaraldehid, low percentages of chitosan and low inlet temperatures. This new delivery system could offer a new pharmacological tool for treatment of leishmaniosis that reduces the doses required, lowering toxic side effects due to meglumine antimoniate.

6. Study of molecular aggregation in l-tyrosine through superficial tension [2020]

Abstract
La l-tirosina és un aminoàcid sintetitzador de proteïnes amb potencial com a agent terapèutic, ja que és un precursor de catecolamines. Per tant, seria d'interès per malalties psiquiàtriques associades amb baixa síntesi de catecolamines. Un dels límits de la seva administració oral és la seva permeació a través de la barrera sang-cervell, regulada mitjançant proteïnes específiques de transport, així com les concentracions fluctuants de plasma que aquest tipus de dosis produeix. Aquest estudi presenta una possible solució per superar aquest desafiament mitjançant la proposta d'un sistema d'administració de fàrmacs capaç de penetrar aquesta barrera: microencapsular l-tirosina. El desenvolupament d'aquest disseny requereix un estudi previ de les característiques fisicoquímiques de tots els components implicats al sistema, cosa que permetrà trobar els paràmetres òptims per encapsular i per tant proporcionar el sistema d'administració més eficient. L'estudi de les propietats de la l-tirosina es duu a terme a través d'una àmplia revisió de la literatura i de l'estudi de la tensió superficial per analitzar la seva agregació La mateixa metodologia s'implementa per al tensioactiu biocompatible en el qual el compost serà atrapat, per així evitar la formació de grans agregats abans de l'execució de la microencapsulació. Després de la determinació d'aquests paràmetres, altres mètodes analítics es proposen per una caracterització més avançada del complex, així com una anàlisi dels millors biopolímers per microencapsular-lo per futures línies de treball.
La l-tirosina es un aminoácido sintetizador de proteínas con potencial como agente terapéutico, ya que es un precursor de catecolaminas. Por lo tanto, sería de interés para enfermedades psiquiátricas asociadas con baja síntesis de catecolaminas. Uno de los límites de su administración oral es su permeación a través de la barrera sangre-cerebro, regulada mediante proteínas específicas de transporte, así como las concentraciones fluctuantes de plasma producidas por este tipo de dosis. Este estudio presenta una posible solución para superar este desafío mediante la propuesta de un sistema de administración de fármacos capaz de penetrar esta barrera: microencapsular l-tirosina. El desarrollo de este diseño requiere un estudio previo de las características fisicoquímicas de todos los componentes implicados en el sistema, lo que permitirá encontrar los parámetros óptimos para encapsular y por tanto diseñar el sistema de administración más eficiente. El estudio de las propiedades de la l-tirosina se lleva a cabo a través de una amplia revisión de la literatura y del estudio de la tensión superficial para analizar su agregación. La misma metodología se implementa para el tensioactivo biocompatible en el que el compuesto será atrapado, para así evitar la formación de grandes agregados antes de la ejecución de la microencapsulación. Tras la determinación de estos parámetros, otros métodos analíticos se proponen para una caracterización más avanzada del complejo, así como un análisis de los mejores biopolímeros para microencapsularlo para futuras líneas de trabajo.
L-tyrosine is a proteinogenic amino acid that presents potential as a therapeutic agent, given that is a precursor of catecholamines, and thus would be of interest to psychiatric diseases associated with low catecholamine synthesis. One of the limits of its free oral administration is its permeation through the blood-brain barrier, which is regulated through specific transporter proteins, as well as the fluctuating concentrations in plasma levels this type of dosage produces. This study presents a possible solution to overcome these challenges through the proposal of a drug delivery system able to penetrate said barrier: microencapsulating l-tyrosine. The development of this design requires a previous study of the physicochemical characteristics of all the components involved in the system, which would enable to find the optimal parameters for encapsulation thus also providing the most efficient drug delivery. The study of l-tyrosine’s physicochemical properties is carried out through an extensive review of the literature pertaining to it, along with a study of its surface tension to analyze its self-assembly and aggregation. The same methodology is implemented for the biocompatible surfactant in which the compound will later be entrapped, so as to avoid the formation of large aggregates before the execution of its microencapsulation. After the determination of said parameters, a few other analytical techniques are suggested for further characterization of the complex, alongside an analysis of the best biopolymers to microencapsulate it for future lines of work.

7. Vehiculation of active principles as a way to create smart and biofunctional textiles [2020]

Abstract
In some specific fields of application (e.g., cosmetics, pharmacy), textile substrates need to incorporate sensible molecules (active principles) that can be affected if they are sprayed freely on the surface of fabrics. The effect is not controlled and sometimes this application is consequently neglected. Microencapsulation and functionalization using biocompatible vehicles and polymers has recently been demonstrated as an interesting way to avoid these problems. The use of defined structures (polymers) that protect the active principle allows controlled drug delivery and regulation of the dosing in every specific case. Many authors have studied the use of three different methodologies to incorporate active principles into textile substrates, and assessed their quantitative behavior. Citronella oil, as a natural insect repellent, has been vehicularized with two different protective substances; cyclodextrine (CD), which forms complexes with it, and microcapsules of gelatin-arabic gum. The retention capability of the complexes and microcapsules has been assessed using an in vitro experiment. Structural characteristics have been evaluated using thermogravimetric methods and microscopy. The results show very interesting long-term capability of dosing and promising applications for home use and on clothes in environmental conditions with the need to fight against insects. Ethyl hexyl methoxycinnamate (EHMC) and gallic acid (GA) have both been vehicularized using two liposomic-based structures: Internal wool lipids (IWL) and phosphatidylcholine (PC). They were applied on polyamide and cotton substrates and the delivery assessed. The amount ofactive principle in the different layers of skin was determinedin vitrousing a Franz-cell diffusion chamber. The results show many new possibilities for application in skin therapeutics. Biofunctional devices with controlled functionality can be built using textile substrates and vehicles. As has been demonstrated, their behavior can
Postprint (published version)

8. Study of molecular aggregation in l-tyrosine through superficial tension [2020]

Abstract
La l-tirosina és un aminoàcid sintetitzador de proteïnes amb potencial com a agent terapèutic, ja que és un precursor de catecolamines. Per tant, seria d'interès per malalties psiquiàtriques associades amb baixa síntesi de catecolamines. Un dels límits de la seva administració oral és la seva permeació a través de la barrera sang-cervell, regulada mitjançant proteïnes específiques de transport, així com les concentracions fluctuants de plasma que aquest tipus de dosis produeix. Aquest estudi presenta una possible solució per superar aquest desafiament mitjançant la proposta d'un sistema d'administració de fàrmacs capaç de penetrar aquesta barrera: microencapsular l-tirosina. El desenvolupament d'aquest disseny requereix un estudi previ de les característiques fisicoquímiques de tots els components implicats al sistema, cosa que permetrà trobar els paràmetres òptims per encapsular i per tant proporcionar el sistema d'administració més eficient. L'estudi de les propietats de la l-tirosina es duu a terme a través d'una àmplia revisió de la literatura i de l'estudi de la tensió superficial per analitzar la seva agregació La mateixa metodologia s'implementa per al tensioactiu biocompatible en el qual el compost serà atrapat, per així evitar la formació de grans agregats abans de l'execució de la microencapsulació. Després de la determinació d'aquests paràmetres, altres mètodes analítics es proposen per una caracterització més avançada del complex, així com una anàlisi dels millors biopolímers per microencapsular-lo per futures línies de treball.
La l-tirosina es un aminoácido sintetizador de proteínas con potencial como agente terapéutico, ya que es un precursor de catecolaminas. Por lo tanto, sería de interés para enfermedades psiquiátricas asociadas con baja síntesis de catecolaminas. Uno de los límites de su administración oral es su permeación a través de la barrera sangre-cerebro, regulada mediante proteínas específicas de transporte, así como las concentraciones fluctuantes de plasma producidas por este tipo de dosis. Este estudio presenta una posible solución para superar este desafío mediante la propuesta de un sistema de administración de fármacos capaz de penetrar esta barrera: microencapsular l-tirosina. El desarrollo de este diseño requiere un estudio previo de las características fisicoquímicas de todos los componentes implicados en el sistema, lo que permitirá encontrar los parámetros óptimos para encapsular y por tanto diseñar el sistema de administración más eficiente. El estudio de las propiedades de la l-tirosina se lleva a cabo a través de una amplia revisión de la literatura y del estudio de la tensión superficial para analizar su agregación. La misma metodología se implementa para el tensioactivo biocompatible en el que el compuesto será atrapado, para así evitar la formación de grandes agregados antes de la ejecución de la microencapsulación. Tras la determinación de estos parámetros, otros métodos analíticos se proponen para una caracterización más avanzada del complejo, así como un análisis de los mejores biopolímeros para microencapsularlo para futuras líneas de trabajo.
L-tyrosine is a proteinogenic amino acid that presents potential as a therapeutic agent, given that is a precursor of catecholamines, and thus would be of interest to psychiatric diseases associated with low catecholamine synthesis. One of the limits of its free oral administration is its permeation through the blood-brain barrier, which is regulated through specific transporter proteins, as well as the fluctuating concentrations in plasma levels this type of dosage produces. This study presents a possible solution to overcome these challenges through the proposal of a drug delivery system able to penetrate said barrier: microencapsulating l-tyrosine. The development of this design requires a previous study of the physicochemical characteristics of all the components involved in the system, which would enable to find the optimal parameters for encapsulation thus also providing the most efficient drug delivery. The study of l-tyrosine’s physicochemical properties is carried out through an extensive review of the literature pertaining to it, along with a study of its surface tension to analyze its self-assembly and aggregation. The same methodology is implemented for the biocompatible surfactant in which the compound will later be entrapped, so as to avoid the formation of large aggregates before the execution of its microencapsulation. After the determination of said parameters, a few other analytical techniques are suggested for further characterization of the complex, alongside an analysis of the best biopolymers to microencapsulate it for future lines of work.

9. Vehiculation of active principles as a way to create smart and biofunctional textiles [2020]

Abstract
In some specific fields of application (e.g., cosmetics, pharmacy), textile substrates need to incorporate sensible molecules (active principles) that can be affected if they are sprayed freely on the surface of fabrics. The effect is not controlled and sometimes this application is consequently neglected. Microencapsulation and functionalization using biocompatible vehicles and polymers has recently been demonstrated as an interesting way to avoid these problems. The use of defined structures (polymers) that protect the active principle allows controlled drug delivery and regulation of the dosing in every specific case. Many authors have studied the use of three different methodologies to incorporate active principles into textile substrates, and assessed their quantitative behavior. Citronella oil, as a natural insect repellent, has been vehicularized with two different protective substances; cyclodextrine (CD), which forms complexes with it, and microcapsules of gelatin-arabic gum. The retention capability of the complexes and microcapsules has been assessed using an in vitro experiment. Structural characteristics have been evaluated using thermogravimetric methods and microscopy. The results show very interesting long-term capability of dosing and promising applications for home use and on clothes in environmental conditions with the need to fight against insects. Ethyl hexyl methoxycinnamate (EHMC) and gallic acid (GA) have both been vehicularized using two liposomic-based structures: Internal wool lipids (IWL) and phosphatidylcholine (PC). They were applied on polyamide and cotton substrates and the delivery assessed. The amount ofactive principle in the different layers of skin was determinedin vitrousing a Franz-cell diffusion chamber. The results show many new possibilities for application in skin therapeutics. Biofunctional devices with controlled functionality can be built using textile substrates and vehicles. As has been demonstrated, their behavior can
Postprint (published version)

10. Microencapsulación de jugo de remolacha (Beta vulgaris L.) con proteína de guisante mediante atomización. [2020]

Abstract
[ES] La remolacha es una raíz casi esférica de forma globosa con un color morado muy característico, rica en minerales y compuestos bioactivos de entre los que destacan los compuestos fenólicos. Suele usarse en conserva para ensaladas o su zumo en salsas. Su uso en la industria alimentaria principalmente es en polvo como colorante natural. El presente trabajo tiene objeto estudiar el efecto de la adición de proteína de guisante a remolacha licuada como agente encapsulante y la temperatura de atomización, sobre las propiedades fisicoquímicas y estructurales del polvo. La atomización se realizó a 125 y 150 °C y se empleó 3,5 y 7 % de proteína de guisante en las mezclas con la remolacha licuada a atomizar. A las muestras de polvo obtenidas se les determinó humedad, densidad, porosidad, higroscopicidad, color y microestructura. Además, se evaluó los rendimientos de producto y de secado según las condiciones ensayadas. El uso de proteína de guisante en la atomización de jugo de remolacha ha mostrado un comportamiento adecuado para el proceso de atomización de acuerdo a los rendimientos obtenidos y características del producto en polvo. Para la obtención de polvos atomizados de jugo de remolacha, el empleo de una mayor concentración de proteína de guisante produce polvos con mayor rendimiento de producto, más secos, porosos, luminosos, rojizos, saturados y menos higroscópicos. De acuerdo a los resultados obtenidos se recomienda el uso de 7% de proteína de guisante en la mezcla inicial con el jugo de remolacha y 125 °C de temperatura de atomización. La propuesta permite obtener polvos de baja humedad e higroscopicidad, más porosos y con un color morado-rojizo típico de la remolacha.
[EN] Beets are a globose almost spherical root with a very characteristic purple colour, rich in minerals and bioactive compounds, among which phenolic compounds stand out. It is usually used canned for salads or its juice in sauces. Its use in the food industry is mainly powder as a natural dye. The present work aims to study the effect of the addition of pea protein to liquefied beet as an encapsulating agent and the atomization temperature, on the physicochemical and structural properties of the powder. The atomization was carried out at 125 and 150 ° C and 3.5 and 7% of pea protein were used in the mixtures with the liquefied beets to be atomized. The dust samples obtained were determined for humidity, density, porosity, hygroscopicity, colour and microstructure. In addition, the product and drying yields were evaluated according to the conditions tested. The use of pea protein in the atomization of beet juice has shown adequate behaviour for the atomization process according to the yields obtained and characteristics of the powdered product. In order to obtain atomized beet juice powders, the use of a higher concentration of pea protein produces powders with a higher product yield, drier, porous, luminous, reddish, saturated and less hygroscopic. According to the results obtained, the use of 7% pea protein in the initial mixture with beet juice and 125 °C atomization temperature is recommended. The proposal allows obtaining powders of low humidity and hygroscopicity, more porous and with a typical reddish-purple colour of beets.
[CA] La remolatxa és una arrel quasi esfèrica de forma globosa amb un color morat molt característic, rica en minerals i compostos bioactius entre els quals destaquen els compostos fenòlics. Sol usar-se en conserva per a ensalades o el seu suc en salses. El seu ús en la indústria alimentària principalment és en pols com a colorant natural. El present treball té com objecte estudiar l'efecte de l'addició de proteïna de pèsol a remolatxa liquada com a agent encapsulant i la temperatura d'atomització, sobre les propietats fisicoquímiques i estructurals de la pols. L'atomització es va realitzar a 125 i 150 °C i es va utilitzar 3,5 i 7% de proteïna de pèsol en les mescles amb la remolatxa liquada a atomitzar. A les mostres de pols obtingudes se'ls va determinar humitat, densitat, porositat, higroscopicitat, color i microestructura. A més, es va avaluar els rendiments de producte i d'assecat segons les condicions assajades. L'ús de proteïna de pèsol en l'atomització de suc de remolatxa ha mostrat un comportament adequat per al procés d'atomització d'acord amb els rendiments obtinguts i característiques del producte en pols. Per a l'obtenció de pols atomitzats de suc de remolatxa, utilitzar una major concentració de proteïna de pèsol produeix pols amb major rendiment de producte, més secs, porosos, lluminosos, vermellosos, saturats i menys higroscòpics. D'acord als resultats obtinguts es recomana l'ús de 7% de proteïna de pèsol en la mescla inicial amb el suc de remolatxa i 125 °C de temperatura d'atomització. La proposta permet obtenir pols de baixa humitat i higroscopicitat, més porosos i amb un color morat-vermellós típic de la remolatxa.

11. Microencapsulación de jugo de remolacha (Beta vulgaris L.) con proteína de guisante mediante atomización. [2020]

Abstract
[ES] La remolacha es una raíz casi esférica de forma globosa con un color morado muy característico, rica en minerales y compuestos bioactivos de entre los que destacan los compuestos fenólicos. Suele usarse en conserva para ensaladas o su zumo en salsas. Su uso en la industria alimentaria principalmente es en polvo como colorante natural. El presente trabajo tiene objeto estudiar el efecto de la adición de proteína de guisante a remolacha licuada como agente encapsulante y la temperatura de atomización, sobre las propiedades fisicoquímicas y estructurales del polvo. La atomización se realizó a 125 y 150 °C y se empleó 3,5 y 7 % de proteína de guisante en las mezclas con la remolacha licuada a atomizar. A las muestras de polvo obtenidas se les determinó humedad, densidad, porosidad, higroscopicidad, color y microestructura. Además, se evaluó los rendimientos de producto y de secado según las condiciones ensayadas. El uso de proteína de guisante en la atomización de jugo de remolacha ha mostrado un comportamiento adecuado para el proceso de atomización de acuerdo a los rendimientos obtenidos y características del producto en polvo. Para la obtención de polvos atomizados de jugo de remolacha, el empleo de una mayor concentración de proteína de guisante produce polvos con mayor rendimiento de producto, más secos, porosos, luminosos, rojizos, saturados y menos higroscópicos. De acuerdo a los resultados obtenidos se recomienda el uso de 7% de proteína de guisante en la mezcla inicial con el jugo de remolacha y 125 °C de temperatura de atomización. La propuesta permite obtener polvos de baja humedad e higroscopicidad, más porosos y con un color morado-rojizo típico de la remolacha.
[EN] Beets are a globose almost spherical root with a very characteristic purple colour, rich in minerals and bioactive compounds, among which phenolic compounds stand out. It is usually used canned for salads or its juice in sauces. Its use in the food industry is mainly powder as a natural dye. The present work aims to study the effect of the addition of pea protein to liquefied beet as an encapsulating agent and the atomization temperature, on the physicochemical and structural properties of the powder. The atomization was carried out at 125 and 150 ° C and 3.5 and 7% of pea protein were used in the mixtures with the liquefied beets to be atomized. The dust samples obtained were determined for humidity, density, porosity, hygroscopicity, colour and microstructure. In addition, the product and drying yields were evaluated according to the conditions tested. The use of pea protein in the atomization of beet juice has shown adequate behaviour for the atomization process according to the yields obtained and characteristics of the powdered product. In order to obtain atomized beet juice powders, the use of a higher concentration of pea protein produces powders with a higher product yield, drier, porous, luminous, reddish, saturated and less hygroscopic. According to the results obtained, the use of 7% pea protein in the initial mixture with beet juice and 125 °C atomization temperature is recommended. The proposal allows obtaining powders of low humidity and hygroscopicity, more porous and with a typical reddish-purple colour of beets.
[CA] La remolatxa és una arrel quasi esfèrica de forma globosa amb un color morat molt característic, rica en minerals i compostos bioactius entre els quals destaquen els compostos fenòlics. Sol usar-se en conserva per a ensalades o el seu suc en salses. El seu ús en la indústria alimentària principalment és en pols com a colorant natural. El present treball té com objecte estudiar l'efecte de l'addició de proteïna de pèsol a remolatxa liquada com a agent encapsulant i la temperatura d'atomització, sobre les propietats fisicoquímiques i estructurals de la pols. L'atomització es va realitzar a 125 i 150 °C i es va utilitzar 3,5 i 7% de proteïna de pèsol en les mescles amb la remolatxa liquada a atomitzar. A les mostres de pols obtingudes se'ls va determinar humitat, densitat, porositat, higroscopicitat, color i microestructura. A més, es va avaluar els rendiments de producte i d'assecat segons les condicions assajades. L'ús de proteïna de pèsol en l'atomització de suc de remolatxa ha mostrat un comportament adequat per al procés d'atomització d'acord amb els rendiments obtinguts i característiques del producte en pols. Per a l'obtenció de pols atomitzats de suc de remolatxa, utilitzar una major concentració de proteïna de pèsol produeix pols amb major rendiment de producte, més secs, porosos, lluminosos, vermellosos, saturats i menys higroscòpics. D'acord als resultats obtinguts es recomana l'ús de 7% de proteïna de pèsol en la mescla inicial amb el suc de remolatxa i 125 °C de temperatura d'atomització. La proposta permet obtenir pols de baixa humitat i higroscopicitat, més porosos i amb un color morat-vermellós típic de la remolatxa.

12. Microencapsulación de jugo de remolacha (Beta vulgaris L.) con proteína de guisante mediante atomización. [2020]

Abstract
[ES] La remolacha es una raíz casi esférica de forma globosa con un color morado muy característico, rica en minerales y compuestos bioactivos de entre los que destacan los compuestos fenólicos. Suele usarse en conserva para ensaladas o su zumo en salsas. Su uso en la industria alimentaria principalmente es en polvo como colorante natural. El presente trabajo tiene objeto estudiar el efecto de la adición de proteína de guisante a remolacha licuada como agente encapsulante y la temperatura de atomización, sobre las propiedades fisicoquímicas y estructurales del polvo. La atomización se realizó a 125 y 150 °C y se empleó 3,5 y 7 % de proteína de guisante en las mezclas con la remolacha licuada a atomizar. A las muestras de polvo obtenidas se les determinó humedad, densidad, porosidad, higroscopicidad, color y microestructura. Además, se evaluó los rendimientos de producto y de secado según las condiciones ensayadas. El uso de proteína de guisante en la atomización de jugo de remolacha ha mostrado un comportamiento adecuado para el proceso de atomización de acuerdo a los rendimientos obtenidos y características del producto en polvo. Para la obtención de polvos atomizados de jugo de remolacha, el empleo de una mayor concentración de proteína de guisante produce polvos con mayor rendimiento de producto, más secos, porosos, luminosos, rojizos, saturados y menos higroscópicos. De acuerdo a los resultados obtenidos se recomienda el uso de 7% de proteína de guisante en la mezcla inicial con el jugo de remolacha y 125 °C de temperatura de atomización. La propuesta permite obtener polvos de baja humedad e higroscopicidad, más porosos y con un color morado-rojizo típico de la remolacha.
[EN] Beets are a globose almost spherical root with a very characteristic purple colour, rich in minerals and bioactive compounds, among which phenolic compounds stand out. It is usually used canned for salads or its juice in sauces. Its use in the food industry is mainly powder as a natural dye. The present work aims to study the effect of the addition of pea protein to liquefied beet as an encapsulating agent and the atomization temperature, on the physicochemical and structural properties of the powder. The atomization was carried out at 125 and 150 ° C and 3.5 and 7% of pea protein were used in the mixtures with the liquefied beets to be atomized. The dust samples obtained were determined for humidity, density, porosity, hygroscopicity, colour and microstructure. In addition, the product and drying yields were evaluated according to the conditions tested. The use of pea protein in the atomization of beet juice has shown adequate behaviour for the atomization process according to the yields obtained and characteristics of the powdered product. In order to obtain atomized beet juice powders, the use of a higher concentration of pea protein produces powders with a higher product yield, drier, porous, luminous, reddish, saturated and less hygroscopic. According to the results obtained, the use of 7% pea protein in the initial mixture with beet juice and 125 °C atomization temperature is recommended. The proposal allows obtaining powders of low humidity and hygroscopicity, more porous and with a typical reddish-purple colour of beets.
[CA] La remolatxa és una arrel quasi esfèrica de forma globosa amb un color morat molt característic, rica en minerals i compostos bioactius entre els quals destaquen els compostos fenòlics. Sol usar-se en conserva per a ensalades o el seu suc en salses. El seu ús en la indústria alimentària principalment és en pols com a colorant natural. El present treball té com objecte estudiar l'efecte de l'addició de proteïna de pèsol a remolatxa liquada com a agent encapsulant i la temperatura d'atomització, sobre les propietats fisicoquímiques i estructurals de la pols. L'atomització es va realitzar a 125 i 150 °C i es va utilitzar 3,5 i 7% de proteïna de pèsol en les mescles amb la remolatxa liquada a atomitzar. A les mostres de pols obtingudes se'ls va determinar humitat, densitat, porositat, higroscopicitat, color i microestructura. A més, es va avaluar els rendiments de producte i d'assecat segons les condicions assajades. L'ús de proteïna de pèsol en l'atomització de suc de remolatxa ha mostrat un comportament adequat per al procés d'atomització d'acord amb els rendiments obtinguts i característiques del producte en pols. Per a l'obtenció de pols atomitzats de suc de remolatxa, utilitzar una major concentració de proteïna de pèsol produeix pols amb major rendiment de producte, més secs, porosos, lluminosos, vermellosos, saturats i menys higroscòpics. D'acord als resultats obtinguts es recomana l'ús de 7% de proteïna de pèsol en la mescla inicial amb el suc de remolatxa i 125 °C de temperatura d'atomització. La proposta permet obtenir pols de baixa humitat i higroscopicitat, més porosos i amb un color morat-vermellós típic de la remolatxa.

13. Microencapsulació de llevats [2020]

Abstract
Actualment, la microencapsulació és un camp d’investigació amb molt futur ja que permet conservar en els seus nuclis substàncies sensibles a agents externs. Aquest projecte se centra en desenvolupar un mecanisme per dur a terme l’encapsulació de llevat. També analitzarà com aquesta càpsula i les seves característiques afecta a la fermentació alcohòlica utilitzant com a substrat la D-glucosa.
Actualmente, la microencapsulación es un campo de investigación con mucho futuro ya que permite conservar en sus núcleos sustancias sensibles a agentes externos. Este proyecto se centra en desarrollar un mecanismo para llevar a cabo la encapsulación de levadura. También analizará cómo esta cápsula y sus características afecta a la fermentación alcohólica utilizando como sustrato la D-glucosa.
Currently, microencapsulation is a field of research with a great future as it allows to preserve in its nuclei substances sensitive to external agents. This project focuses on developing a mechanism for performing yeast encapsulation. It will also analyze how this capsule and its characteristics affect alcoholic fermentation using D-glucose as a substrate.

14. Vehiculation of active principles as a way to create smart and biofunctional textiles [2020]

Abstract
In some specific fields of application (e.g., cosmetics, pharmacy), textile substrates need to incorporate sensible molecules (active principles) that can be affected if they are sprayed freely on the surface of fabrics. The effect is not controlled and sometimes this application is consequently neglected. Microencapsulation and functionalization using biocompatible vehicles and polymers has recently been demonstrated as an interesting way to avoid these problems. The use of defined structures (polymers) that protect the active principle allows controlled drug delivery and regulation of the dosing in every specific case. Many authors have studied the use of three different methodologies to incorporate active principles into textile substrates, and assessed their quantitative behavior. Citronella oil, as a natural insect repellent, has been vehicularized with two different protective substances; cyclodextrine (CD), which forms complexes with it, and microcapsules of gelatin-arabic gum. The retention capability of the complexes and microcapsules has been assessed using an in vitro experiment. Structural characteristics have been evaluated using thermogravimetric methods and microscopy. The results show very interesting long-term capability of dosing and promising applications for home use and on clothes in environmental conditions with the need to fight against insects. Ethyl hexyl methoxycinnamate (EHMC) and gallic acid (GA) have both been vehicularized using two liposomic-based structures: Internal wool lipids (IWL) and phosphatidylcholine (PC). They were applied on polyamide and cotton substrates and the delivery assessed. The amount of active principle in the different layers of skin was determined in vitro using a Franzcell diffusion chamber. The results show many new possibilities for application in skin therapeutics. Biofunctional devices with controlled functionality can be built using textile substrates and vehicles. As has been demonstrated, their behavior c
Postprint (published version)

15. Microencapsulació d'olis essencials per sistemes antibacterians [2020]

Abstract
La microencapsulació és una tècnica molt innovadora i versàtil, es pot aplicar en camps molt diversos tant en la indústria alimentària, cosmètica com en l’alliberament controlat de certs medicaments. Depenent del mètode utilitzat en la seva obtenció s’arribarà a unes aplicacions diferents. En aquest projecte es fa un estudi de la microencapsulació de l’oli essencial d’orenga a partir de materials naturals i biodegradables. Es pretén observar l’efecte del propi oli i el tensioactiu en les mostres. Es durà a terme un estudi complert sobre la influencia d’aquests paràmetres mitjançant el microscopi òptic, tamany de partícula, potencial Z i un assaig antimicrobià.

16. Mathematical models for drug delivery from textile [2019]

  • Martí, Meritxell, Martínez, Vanessa, Lis, Manel J., Coderch, Luisa, Martí, Meritxell, Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Química, and Universitat Politècnica de Catalunya. POLQUITEX - Materials Polimérics i Química Téxtil
Subjects
Drug delivery systems, Textile chemistry, Poly-¿-caprolactone, Microspheres, Modellization, Microencapsulació, Drug delivery, Textile fibers--Technological innovations, Enginyeria tèxtil::Teixits::Teixits mèdics [Àrees temàtiques de la UPC], Química tèxtil, Medicaments -- Modes d'administració, Biofunctional Textiles, Microencapsulation, Poly-ɛ-caprolactone, Biofunctional textile, and Teixits i tèxtils -- Innovacions tecnològiques
Abstract
Gallic acid was microencapsulated in poly-ɛ-caprolactone by the solvent evaporation method and was applied onto biofunctional textile substrates, cotton, and polyamide fabrics using a finishing process. A higher content of microspheres on polyamide was obtained due to the more hydrophobic character of polyamide. Drug release in physiological serum was carried out with treated fabrics submerged into a thermostatized vessel at semi-infinite bath conditions. The kinetic study carried out allowed the determination of the drug-delivery behavior for all systems in the medium. The results showed that the hydrophobicity and affinity of textiles and gallic acid influenced the release mechanism. For cotton, a clear Fickian diffusion was obtained; for polyamide, the diffusion was anomalous. However, no differences were found in the global mass transport. The model could address the need of the medical and health sector for assessing the theoretical amount of drug released from biofunctional textile.

17. Study, microencapsulation of beta-carothens [2019]

  • Clavell Jorba, Pol, Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Química, and Lis Arias, Manuel José
Subjects
Pigments, Enginyeria química [Àrees temàtiques de la UPC], Microencapsulation, Solvents, Microencapsulació, integumentary system, Beta-carothens, and Dissolvents -- Tractament
Abstract
The aim of this work is to try to microencapsulate beta-carothens for skin treatment

18. Application of Aloe vera microcapsules in cotton nonwovens to obtain biofunctional textile [2019]

  • Fielder, Juliana Oliveira, García Carmona, Óscar, García Carmona, Carlos, Lis Arias, Manuel José, Souza Plath, Andre Mathias, Samulewski, Rafael Block, Maesta Bezerra, Fabricio, Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Química, and Universitat Politècnica de Catalunya. POLQUITEX - Materials Polimérics i Química Téxtil
Subjects
Nonwoven fabrics, Teixits i tèxtils, Textile fabrics, Enginyeria tèxtil::Teixits::Teixits protectors [Àrees temàtiques de la UPC], Àloe, Microencapsulation, Aloe Vera, Teles no teixides, Microencapsulació, Simple coacervation, Cornstarch, and Enginyeria química::Indústries químiques::Química tèxtil [Àrees temàtiques de la UPC]
Abstract
The microencapsulation of essential oils and its application in textile articles allows the aggregation ofdifferent functionalities to the substrates, imparting them antimicrobial properties, cosmetic effects, UVprotection, application of drugs, among others. Therefore, the coacervation technique allows goodresults using starch to prepare the microcapsules. The objective of this work was the microencapsula-tion of Aloe Vera with cornstarch using the simple coacervation technique in cotton nonwoven fabricusing butane tetracarboxylic acid (BTCA) as a binding agent. Optical and Scanning electron microscopywere performed to understand the morphology of the microcapsules obtained; thermogravimetry, tothe comprehension of the thermal degradation of the microcapsules; mass gain percentage; FTIR wasused to prove the interaction between nonwoven and microcapsule and finally, the CIE WI whiteindex. The micrography allowed the observation of granular morphology, predominantly angular. Thethermogravimetric curves have shown two significative thermal events: dehydration of the oil anddegradation of the starch. The samples presented darker coloration; however, their quality was notcompromised by the finishing. For this reason, the characterizations allowed to infer that the simplecoacervation using this method is a simple process, with good results for the encapsulation of essen-tial oils.

19. Vector diseases treatment based on intermediate complexion using textile substrates [2019]

  • Maesta Bezerra, Fabricio, Silva, Tais Larissa, Lis Arias, Manuel José, Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Química, and Universitat Politècnica de Catalunya. POLQUITEX - Materials Polimérics i Química Téxtil
Subjects
Textile fabrics--Technological innovations, Pesticides--Controlled release, Teixits i tèxtils -- Aspectes sanitaris, Microencapsulation, Plaguicides -- Aplicació, Vector disseases, Textile, Microcapsules, Microencapsulació, Enginyeria química::Indústries químiques::Química tèxtil [Àrees temàtiques de la UPC], Complexation, and Teixits i tèxtils -- Innovacions tecnològiques
Abstract
The most efficient insect repellents are DEET (N, N-diethhyl-meta-toluamide) from synthetic origin and citronella essential oil from natural origin. However, there are other products that can also be used as insect repellents from synthetic origin, such as: DEPA (N, N-Diethyl Phenylacetamide), Icaridin, IR3535 and Permethrin and, of natural origin: Carapa guianesis, Atemisia vulgaris, Ocimim., basilicum, Cinnamomum camphora, Corymbia citriodora, Eucalyptus sp, Cymbopogon, Mentha pulegium. All those products are the basis of most commercial repellents; however the action of these repellents is of short duration, due to the volatility of the chemical compounds of these products and, therefore they offer an uncontrolled release. The authors have shown that there would be an alternative to control their release based on the complexation of the active principle (the repellent oil). Thus, the repellent will have its prolonged effect and will protect the user longer. The active principle can be used in repellent products, applied to the skin via spray or can be used on textiles. According to Lis Arias et al. when used in textiles, these products become biofunctional, enabling the delivery of assets for cosmetotextiles applications. Due to its specific response, biofunctional textiles are especially useful when the textile comes into close contact with the skin. Thus, these products can be used as insect repellents, reducing the number of infections caused by these vectors

20. Desarrollo de microcápsulas de fragancias con materiales de alta disponibilidad comercial para su uso en detergencia. [2019]

  • Ayala Garcia, Alex, Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Química., Roscini, Claudio, Ruiz Molina, Daniel, Bernal Labrador, Cristóbal, and Hernando Campos, Jordi
Subjects
Microencapsulació and Indústries dels perfums
Abstract
En el transcurso de esta tesis doctoral se ha llevado a cabo la investigación y desarrollo de distintos sistemas de encapsulación de fragancias con polímeros de alta disponibilidad comercial. El objetivo principal fue la adaptación de estos sistemas a la encapsulación de fragancias CARINSA® para su posterior aplicación en el mercado de la detergencia. Las técnicas de encapsulación desarrolladas son: ·Polimerización in-situ (reacción de monómeros en la fase acuosa) ·Polimerización interfacial (reacción de condensación de monómeros hidrofóbicos /hidrofílicos) ·Coacervación compleja (interacción electroestática de biopolímeros) Todas las técnicas desarrolladas están basadas en emulsiones aceite-en-agua (O/W) y sin uso de disolventes orgánicos, siendo la fragancia el propio disolvente en casos como la polimerización interfacial. La primera técnica presentada, la polimerización in-situ, fue desarrollada para conseguir cápsulas similares a las que se encuentran actualmente en el mercado y que sirvieron como referencia para comparar con el resto de cápsulas desarrolladas. Además, CARINSA creyó oportuno desarrollar esta tecnología para tenerla en su portfolio. La técnica de polimerización interfacial continúa una línea de investigación iniciada en un proyecto previo de la empresa. Esta metodología permite la síntesis de microcápsulas de fragancia mediante un proceso de bajo gasto energético y de periodos de tiempo relativamente cortos. Los principales objetivos en este caso fue la reducción del tamaño de microcápsulas y una mejora de la estanqueidad, todo ello sin afectar al rendimiento del producto final. Por último se desarrolló la técnica de coacervación compleja, en la cual se parte de dos biopolímeros hidrosolubles para la generación de una corteza sólida alrededor de las fragancias. Esta metodología no implica reacciones químicas y en la mayoría de los casos no requiere del uso de tensioactivos. Estas características la hacen una técnica muy atractiva ya que cumplen con la tendencia actual de mercado como es el uso de materiales respetuosos con el medio ambiente. Para la investigación y desarrollo de cada tipo de microcápsulas se han seguido una serie de pautas similares para obtener una sólida comparativa de las condiciones y del producto final. Estas pautas han sido: ·Búsqueda bibliográfica y estado del arte ·Síntesis de cápsulas de aceite, optimización y caracterización ·Síntesis de cápsulas de fragancias simples, optimización y caracterización ·Síntesis de cápsulas de fragancia compleja (fragancia objetivo) , optimización y caracterización ·Escalado de los procesos optimizados para la encapsulación de la fragancia objetivo ·Estudios de estabilidad para su aplicación en detergencia ·Estudio de productos de mercado Como se puede apreciar el trabajo realizado ha sido muy extenso, abarcando desde procesos sintéticos de base hasta un nivel de prototipaje casi apto para su producción. In this doctoral thesis the research and development work was oriented to the encapsulation of fragrances using commercially available polymers and different encapsulation methods. The main objective was to adapt each method for the encapsulation of CARINSA® fragrance formulations. The developed encapsulation techniques were: • In- situ polymerization (monomer reaction in water phase) • Interfacial Polymerization (polycondensation reaction between hydrophobic/hydrophilic monomers) • Complex coacervation (electrostatic interaction between biopolymers) All the methodologies developed are based on oil-in-water emulsions (O/W) and avoiding the use of any additional organic solvent. In fact, the fragrance acts as the only solvent for the hydrophobic monomers (in interfacial polymerization). The first method presented is the in-situ polymerization, which was developed in order to obtain similar microcapsules as the ones that are nowadays in the market. CARINSA was very interested in developing this kind of technology for being included in its portfolio. This microcapsules, based on melamine formaldehyde resins, were taken as reference for the comparison with the rest of microcapsules synthesized. The interfacial polymerization technique followed a previous work based on polyamide microcapsules developed in a previous project. This method allows the formation of fragrance microcapsules in short reaction times and at room temperature, decreasing the amount of energy applied. The main objectives in this case was reducing the size of the microcapsules and increasing their tightness. The last method developed was complex coacervation where two hydrosoluble biopolymers interact in specific conditions generating coacervates, which end up forming a shell around fragrance droplets. In this process there are no chemical reactions implied and there's no use of surfactants. This features make this method very attractive because it follows the actual trends focused on eco-friendly systems. For the research and development fn each kind of microcapsules a sequential method was followed: • Bibliography and state of the art • Synthesis of oil microcapsules optimization and characterization. • Synthesis of simple fragrance microcapsules, optimization and characterization. • Synthesis of complex fragrance (fragrance of interest), optimization and characterization • Scale-up of the optimized synthesis. • Stability studies for detergency applications • Benchmarking. The work developed in this project was very extensive, starting from the synthesis of different microcapsules and ending up with preliminary applications and scale-up processes.

Catalog

Books, media, physical & digital resources
See catalog results

Guides

Course- and topic-based guides to collections, tools, and services.
Search "Microencapsulació" in all guide pages