articles+ search results

Alopecia, Androgenetic alopecia, Hair loss, Platelet-rich plasma, Growth factors, Double-blind, Clinical trial, Drug therapy, Humans, and Dermatología

Background: Androgenetic Alopecia (AGA) is a nonscarring alopecia that affects both men and women. It is characterized by a progressive miniaturization of hair follicles with a characteristic pattern distribution in genetically predisposed men and women. The currently available treatments for AGA are sometimes perceived as having limited effectiveness, therefore, Platelet-rich plasma (PRP) has been postulated as a new therapy for AGA. Objective: To assess the efficacy of PRP on the evolution of AGA, between 6 months of treatment and baseline. Methods: This was a prospective, randomized, placebo controlled, double-blind, half-head study in male and female patients with AGA. The patient selection was performed in two different phases, according to presence or absence of medication for AGA. Group A included patients without previous medication for AGA and Group B included patients under medication for AGA (minoxidil or finasteride). All patients received a total of 3 treatments of PRP on one half-head and saline solution in the other half-head, with an interval of 1 month from each other. Injected areas comprised 4 circular areas marked with a dot tattoo. The follow-up visit was made at 6 months. Results: In Group A: administration of PRP alone attended a statistically significant improvement of mean hair density, mean terminal hair density, mean anagen hairs and telogen hairs, when compared with baseline, at 6 months. A statistically significantly correlation between demographic data and trichoscan analysis was found with two parameters: mean total hair density and mean anagen hairs. Regarding Group B: administration of PRP associated with ongoing medication is effective on the evolution of AGA. Both minoxidil or finasteride associated with PRP improved hair regrowth, although PRP in combination with minoxidil showed a greater improvement than PRP with finasteride, at six months. Limitations: The two major limitations of this study relate to the sample size and duration of follow-up. Conclusion: Administration of autologous PRP had a positive effect on male and female pattern hair loss without major side-effects.

patologia, estrès oxidatiu, and humans

El distrès oxidatiu és un desequilibri entre els sistemes oxidants i antioxidants. Aquests es poden alterar en diferents situacions fisiològiques i patològiques degut als RL. En aquest treball s'han estudiat: la insuficiència renal i el tractament amb eritropoetina, la malaltia pulmonar obstructiva crònica, la sèpsia i l'infart agut de miocardi. També l'embaràs i el tractament preventiu de l'anèmia amb ferro, l'envelliment, el gènere i l'estrès psicològic que provoca el període d'exàmens universitaris, juntament amb l'efecte de l'estil de vida en l'estrès oxidatiu.El distrès oxidatiu es quantifica amb la PDO (puntuació del distrès oxidatiu) i inclou la quantificació en sang dels següents biomarcadors: antioxidants de baix pes molecular [glutatió reduït (GSH)], enzims antioxidants [superòxid dismutasa (SOD), catalasa (CAT), glutatió peroxidasa (GPx), glutatió reductasa (GR) i glutatió s-transferasa total, termoestable i % residual (T-GST, TS-GST i RGST)], productes de la peroxidació lipídica [substancies reactives a l'àcid tiobarbitúric (TBARS)], productes de la peroxidació proteica [glutatió oxidat (GSSG)] i marcadors de la susceptibilitat d'oxidació [hemòlisi].Hipòtesi: un model de puntuació global basat en biomarcadors indirectes és capaç de valorar el desequilibri entre els sistemes prooxidants i antioxidants tant en situacions de malaltia com fisiològiques, i permet detectar a què és degut el desequilibri en cada una de les situacions fisiopatològiques estudiades: a una major producció de RLO, a una disminució en la disponibilitat dels antioxidants, o a ambdues.Objectius: Definir, en la població sana, els rangs de normalitat pels biomarcadors sistèmics.Establir el pes dels biomarcadors estudiats en el model de puntuació global que ens ha de permetre valorar el grau de distrès oxidatiu en diferents situacions fisiològiques i patològiques. Aplicar el model de puntuació en diferents situacions fisiològiques i patològiques en desequilibri oxidatiu. I comparar la PDO amb un model estadístic de puntuació de discriminants.En individus control, la PDO es situa al voltant de zero punts, i en individus amb estrès oxidatiu, la PDO és superior a zero. Segons la PDO, els pacients amb IR no sotmesos a diàlisi tenen estrès oxidatiu, i aquest estrès es manté després de sis mesos de tractament amb EPO. També en tenen els pacients amb MPOC. En la sèpsia i l'IAM l'estrès oxidatiu apareix en el moment de l'ingrés hospitalari però no a les 24 i 48 hores, ni en el moment de l'alta. La PDO es manté als zero punts en homes i dones sans de tots els rangs d'edat. Les dones embarassades que prenen ferro tenen estrès oxidatiu a les 26 setmanes de gestació, i aquest és més elevat en les que no tenen anèmia. Els estudiants universitaris obtenen una PDO superior a zero abans i després dels exàmens universitaris, però l'estrès oxidatiu després és superior en els que no tenen hàbits de vida saludables.El test dels discriminants separara correctament els individus en grups utilitzant els paràmetres lligats al distrès oxidatiu i ens diu els biomarcadors que més s'alteren en cada situació estudiada. No obstant, ni indica quin dels grups té més estrès oxidatiu i quin és el grau d'estrès en cada individu, ni obté en un moment concret la puntuació d'estrès oxidatiu d'un sol individu.La PDO és un possible paràmetre clínic a tenir en compte a l'hora d'avaluar l'estrès oxidatiu de manera rutinària i individual, la seva aplicació és possible tant en el context de la malaltia com per al control d'altres situacions, com ara els efectes d'una vida no saludable. En tots dos casos, la informació que ens aporta el nostre mètode obre la porta a una possible prescripció de teràpia antioxidant, ja sigui de tipus farmacològica o dietètica.