articles+ search results

Conducta suicida, Suicide behavior, Adolescent, Adolescente, Diferències de gènere, Diferencias de género, Gender diferences, and Ciències de la Salut

En l’estudi de la conducta suïcida, hi ha hagut col·lectius que han rebut menys atenció que d’altres, l’adolescència és un d’aquests col·lectius. En molts casos, les conclusions que s’apliquen a aquesta etapa vital, ve derivada d’estudis d’adults, però no sempre encaixen en una etapa tan complexa i canviant com l’adolescència. Això és especialment important, quan, entre els aspectes a valorar, contemplem la personalitat, fent més complex l’abordatge, per les controvèrsies de l’estudi de la personalitat en un període en què s’està conformant. Una altra característica de l’estudi de la conducta suïcida, especialment aquells que estudien la conducta suïcida sense resultat mortal, és la major representació de l’gènere femení, sent la conducta suïcida sense resultat mortal, més freqüent en dones que en homes, i les morts per suïcidi més freqüents en homes que en dones. Mitjançant la realització de dos estudis s’ofereix evidència empírica que pretén aportar llum a les dues preguntes que s’afronten en aquesta tesi doctoral: Hi ha diferències en la conducta suïcida que realitzen els homes i la que realitzen les dones adolescents? I ¿són explicables aquestes diferències per diferents perfils de personalitat, problemes referits, i intensitat de la clínica que presenten? Per respondre a la primera pregunta, s’ha realitzat una anàlisi retrospectiva de la població de pacients menors d’edat que van ser atesos per conducta suïcida al servei d’urgències hospitalàries de psiquiatria de l’Hospital Sant Joan de Déu des de Novembre de 2013 fins novembre de 2019. derivat dels resultats, es pot concloure que: 1) els trastorns de la conducta alimentària i la presència de trets desadaptatius de la personalitat són més prevalents en dones, mentre els trastorns de conducta, els trastorns de l’espectre autista i els trastorns per dèficit d’ atenció i hiperactivitat, són més prevalents en homes; (2) els antecedents de conducta autolesiva no suïcida i els abusos sexuals en la infància són més prevalents entre les dones; (3) les dones ateses a urgències per conducta suïcida presenten més antecedents de temptatives prèvies, i tornen a repetir un intent amb més freqüència; (4) les morts per suïcidi després de l’alta hospitalària són el doble en homes que en dones; tant homes com dones tendeixen a triar com a primer mètode de suïcidi la sobreingesta medicamentosa, però els homes escullen amb més freqüència que les dones mètodes més violents com són el penjament o la precipitació. L’anàlisi de regressió logística no va permetre identificar un perfil de repetició per a cap dels dos gèneres, però les correlacions entre la variable resposta (Reconsulta als sis mesos) eren diferents en cada gènere. Per respondre a la segona pregunta, s’ha administrat l’inventari multiaxial de personalitat de Millon (MACI). Dels resultats podem extreure que tots dos gèneres presenten puntuacions elevades en les dimensions: Introvertit, Inhibit, Pessimista, oposicionista i Autopunitivo. Així mateix, tots dos gèneres presenten puntuacions baixes en les dimensions: Histriònic, Egocèntric i Conformista. D’altra banda, els adolescents homes són més inhibits i presentació una clínica més severa en depressió, ansietat i tendència suïcida, i una major experiència d’abús referit; mentre que les dones presenten major tendència a la delinqüència. Podem concloure que caldria incloure perspectiva de gènere en tots els abordatges i la planificació d’intervencions de prevenció de l’suïcidi, tant universals, com selectives i indicades. A més, en el nostre àmbit sociocultural, es fa necessària una intervenció de prevenció universal de l’suïcidi orientada a la manca d’accés a medicació a l’almenys fins a la majoria d’edat, tant en l’àmbit familiar com en farmàcies o altres centres amb capacitat de dispensar medicació.

Adopció, Adoption, Adopción, International, Internacional, Attachment, Apego, Aferrament, Adolescència, Adolescente, and Salut i serveis socials

Aquest treball avalua, en primer lloc, la importància del temps que els pares passen amb els fills adoptats entre l'arribada i l'escolarització i com això afecta a l'ajustament psicològic del menor. En segon lloc, valora la importància de l'obertura en la comunicació familiar sobre els orígens i la història prèvia del menor i l'impacte que això té en l'ajustament psicològic d'aquest. Finalment, comprova si l'ajustament psicològic i l'obertura en la comunicació familiar són valiables predictives de l’aferrament segur en l'adolescent adoptat internacionalment. Els resultats reforcen les nostres hipòtesis, concloent que els nens adoptats que passen més temps amb els seus pares abans de ser escolaritzats presenten un millor ajustament psicològic. El mateix passa amb l'obertura en la comunicació familiar: aquells menors que senten o perceben en els seus pares una actitud oberta per parlar temes relacionats amb la seva història adoptiva, presenten millor ajustament psicològic que aquells que perceben dificultats per part dels pares per parlar qüestions del seu passat. Finalment, els resultats també aproven la hipòtesi de que l'obertura en la comunicació familiar i l'ajustament psicològic són variables predictores d'un vincle segur en l'adolescència. Aquests resultats destaquen la importància d'establir un vincle estable i segur entre nen i pares adoptius des del primer moment de l'arribada del menor. Conjuntament amb la comunicació familiar oberta, faciliten que el nen desenvolupi un aferrament segur amb els seus pares, des del qual poder entrar a l'edat adulta amb una base més sòlida.

Exceso de peso, Conductas sedentarias, Horas de sueño, Hábitos alimentarios, Adolescente, Overweight, Sedentary behaviours, Sleep time, Eating habits, and Adolescent

El sobrepeso y la obesidad infantojuvenil es uno de los principales problemas de salud pública en el siglo XXI debido principalmente a su elevada prevalencia a nivel mundial y al alto impacto que puede tener sobre la morbimortalidad, la calidad de vida y el gasto sanitario tanto a corto como largo plazo. Los objetivos de esta tesis son estimar la prevalencia de sobrepeso y obesidad y de la adopción de conductas de riesgo potencialmente obesogénicas en adolescentes de Barcelona, así como analizar la asociación entre dichas conductas y el sobrepeso y la obesidad. Por otro lado, también se identifican factores individuales y contextuales de entorno familiar y escolar asociados a conductas potencialmente obesogénicas (tiempo excesivo delante de pantallas y horas de sueño insuficientes). Se han realizado cuatro estudios a partir de datos obtenidos en las ediciones de 2008 (estudios 1 y 2) y 2012 (estudios 3 y 4) de una encuesta sobre factores de riesgo relacionados con la salud (encuesta FRESC) que se administra periódicamente a una muestra representativa de jóvenes escolarizados de la ciudad de Barcelona. Los resultados de esta tesis muestran la importancia de abordar las intervenciones dirigidas a reducir o evitar el sobrepeso y la obesidad desde un punto de vista multicomponente, multinivel y con una perspectiva de género y equidad.

Adolescent, Adolescente, Cànnabis, Cannabis, Marihuana, Motius, Motivos, Motives, and Ciències de la Salut

Actualment, el cànnabis és la substància il·legal que més consumeixen els adolescents espanyols, la que comencen a consumir a una edat més primerenca, la que més peticions de tractament motiva en aquest grup d'edat, la més mencionada a urgències infanto-juvenils i la que més conseqüències acadèmiques, legals i d’ajust psicosocial genera (OESD, 2008). Els models motivacionals sobre l’ús de substàncies suggereixen que la conducta està generada per diferents raons, l’estudi de les quals és important per ajudar a entendre el context i les circumstàncies del comportament addictiu. Per l’estudi dels motius de consum de cànnabis, Simons i col·laboradors (1998) van desenvolupar el Marihuana Motives Measure (MMM). L’anàlisi factorial exploratori del MMM suportava la presència de cinc subescales: Enhancement, Coping, Conformity, Social i Expansion. Aquests motius han demostrat ser predictors significatius dels problemes relacionats amb el consum de cànnabis. Identificar i millorar la comprensió dels motius de consum i la seva relació amb l’ús i la dependència és un aspecte de gran importància per al desenvolupament d’intervencions, tant preventives, com terapèutiques. Donada la manca d’instruments validats en població clínica adolescent espanyola per estudiar els motius de consum i la poca investigació realitzada en aquest sentit al nostre context i a nivell internacional, els objectius del treball són estudiar les propietats psicomètriques del MMM en una mostra d’adolescents amb trastorn per ús de cànnabis, analitzar les associacions dels motius amb variables clíniques relacionades amb el consum i amb el rendiment acadèmic d’aquest pacients i estudiar la relació entre els diferents motius de consum i els principals trastorn mentals. Els resultats obtinguts en l’anàlisi factorial realitzat confirmen una estructura similar a la versió original (Simons i cols. 1998). L’estudi de les propietats psicomètriques de la versió espanyola del MMM indiquen un índex de fiabilitat i validesa satisfactoris. A més, els motius de consum han mostrat ser útils a l’hora d’estudiar la relació del consum i les conseqüències acadèmiques associades, com del consum i la comorbiditat que presenten aquests pacients. El MMM és una eina fiable i vàlida que ens permetrà entre d’altres, obrir línies futures de recerca pel disseny d’intervencions més efectives dirigides als adolescents consumidors de cànnabis.

Adopció, Adopción, Adoption, Aprenentatge, Aprendizaje, Learning, Comunicació, Comunicación, Communication, Adolescente, and Ciències Socials i Jurídiques

L’adopció internacional, tot i no ser un fenomen nou, ha assolit una magnitud i una visibilitat molt important en les darreres dècades. Espanya és a l’actualitat, un dels principals països receptors de nens adoptats a l’estranger. D’acord amb aquesta realitat, l’estudi del creixement i l’adaptació d’aquest menors ha esdevingut un tema de gran importància per la investigació. La present tesi doctoral té com a objectiu analitzar el desenvolupament (en termes de capacitat d’aprenentatge i ajust emocional) de nens adoptats a l’estranger i identificar diferents factors de protecció relacionats amb l’entorn familiar que influeixen en la seva evolució. Amb això volem aportar, per un banda, dades que contribueixin a un millor coneixement i comprensió de la realitat d’aquests infants i per altra, aportar eines que facilitin vies d’intervenció orientades a promoure i prevenir un millor desenvolupament i benestar dels menors adoptats en el nostre país. Aquesta tesi es configura a partir de tres estudis. El primer, tracta d’explorar les capacitats d’aprenentatge i el desenvolupament emocional i del llenguatge dels menors adoptats al poc temps d’iniciar la seva escolaritat. A més, pretén observar si el temps que els pares tenen cura del nen a casa abans de ser escolaritzat influeix en el desenvolupament de les seves capacitats d’aprenentatge. Els resultats mostren que la majoria dels menors adoptats presenten unes capacitats d’aprenentatge adequades a la seva edat. Tot i així, un 35,4% del menors presentava dificultats per aprendre i seguir el ritme escolar. Els menors que mostraven dificultats en el desenvolupament emocional foren el 14,2% i un 44% els que presentaven retard en l’àrea del llenguatge. Un major temps de cura a casa abans d’iniciar l’escolarització es va associar amb majors capacitats d’aprenentatge. El segon estudi se centre en la traducció i la validació de l’escala Adoption Communication Scale (ACS) dissenyada per avaluar el grau en que els nens adoptats senten als seus pares oberts i sensibles en la comunicació de la seva adopció i el grau en el que ells (els menors) se senten confortables parlant i expressant els seus sentiments en torn a l’adopció i els seus orígens. Els resultats obtinguts mostren que la versió espanyola de l’escala ACS és un instrument vàlid per avaluar el grau d’obertura en la comunicació familiar en torn als orígens en adolescents adoptats espanyols. Al tercer estudi s’analitza l’ajust psicològic d’un grup d’adolescents adoptats internacionalment i la seva relació amb alguns factors de risc preadoptius. L’estudi també pretén determinar la influencia del grau d’obertura en la comunicació dels orígens en l’ajust psicològic dels adolescents. Els resultats d’aquest últim treball, mostren que la majoria dels adolescents estudiats presenten un bon ajustament psicològic, tot i que un 74,5% dels adolescents s’han visitat en centres de salut mental. El consum de drogues per part de la mare biològica durant l’embaràs i una història de negligència, abús o maltractament prèvia a l’adopció han resultat estar estretament lligats a la presència de problemes de conducta. Finalment, les nostres dades mostren que un major grau d’obertura en la comunicació dels orígens s’associa a una menor probabilitat de patir trastorns de conducta a l’adolescència. Del conjunt de dades obtingudes a la present tesi doctoral, es poden extreure dues recomanacions dirigides a les famílies adoptives. La primera és evitar un inici massa avançat de l’escolarització (malgrat els menors hagin estat adoptats a major edat) amb la finalitat de potenciar dins del sí de la família les seves capacitats de l’aprenentatge. La segona és mantenir una comunicació oberta en torn als orígens entre pares i fills adoptius també durant l’adolescència per prevenir o minimitzar els riscos de presentar possibles trastorns de conducta.