articles+ search results

Altes prestacions, Altas prestaciones, High performance, Optimització combinatòria, Optimización combinatoria, Combinatorial optimization, Anàlisi de rendiment, Análisis de rendimiento, Performance analysis, and Tecnologies

L’optimització combinatòria és un tipus específic d’optimització matemàtica on el domini de les variables és discret. Aquest tipus de problemes d’optimització tenen una gran aplicabilitat degut a la seva capacitat d’optimització sobre objectes unitaris i no divisibles. Més enllà dels algoritmes genèrics, la comunitat investigadora és molt activa proposant algorismes capaços d’abordar problemes d’optimització combinatòria per a problemes específics. L’objectiu d’aquesta tesi és investigar com ampliar l’aplicabilitat d’algorismes d’optimització combinatoria que exploten l’estructura dels problemes a resoldre. Ho fem des de la perspectiva del maquinari d’una computadora, perseguint l’explotació total dels recursos computacionals que ofereix el maquinari actual. Per assolir generalitat treballem amb tres problemes diferents. Primer abordem el problema de generació d’estructures de la coalició (CSGP). Trobem que l’algorisme d’última generació és IDP. Proposem un algoritme optimitzat i paral·lel capaç de resoldre el CSGP. Aconseguim això definint un nou mètode per dur a terme l’operació més crítica -Splitting-, així com definint un nou mètode per dividir l’operació de l’algoritme en els diferent subprocessos. A continuació, estudiem el problema de determinació del guanyador (WDP) per a les subhastes combinades (CA). Trobem que l’escalabilitat dels solucionadors d’avantguarda és limitada. Més concretament, mostrem com millorar la resolució de resultats de relaxació LP per al WDP en subhastes combinables de gran escala mitjançant l’aplicació de l’algoritme AD³. A continuació, contribuïm amb una versió optimitzada d’AD³ que també es pot executar en un escenari paral·lel de memòria compartida. Finalment, estudiem l’aplicació de AD³ per resoldre les relaxacions LP d’un problema més exigent de la computacionalment: El problema de la predició de cadenes laterals (SCP). Presentem una manera optimitzada de resoldre l’operació més crítica, la resol·lució d’un problema quadràtic per a un factor arbitrari. En tots els casos proposem algoritmes optimitzats que es poden escalar de forma paral·lela i que milloren notablement l’estat de la tècnica. Tres ordres de magnitud a IDP, i un ordre de magnitud a AD³. L’objectiu final d’aquest treball és demostrar com un disseny algorisme conscient de maquinari pot conduir a millores de rendiment significatives. Mostrem estratègies exportables a algorismes d’optimització combinatòria similars. Aquestes estratègies ajudaran al dissenyador d’algorismes a assolir més eficiència en les CPU modernes.

Entrenament, columna vertebral lumbar, prevenció de lesions, rendiment esportiu, natació, entrenamiento, prevención de lesiones, rendimiento deportivo, natación, training, proprioception, lumbar spine, injury prevention, high performance, swimming, propiocepció, propiocepción, and Ciències de l'Activitat Física i l'Esport

Aquesta tesi és una aproximació teòrica i empírica a la metodologia actualitzada per a l'entrenament de la propiocepció. La part teòrica desenvolupa l'estat de la qüestió en l'estudi de la propiocepció des de diferents perspectives, de les particularitats de la columna vertebral lumbar i de les característiques de la propiocepció en aquesta zona del raquis. Ens resumeix els aspectes més importants de la teoria de l'entrenament i les necessitats de l'entrenament propioceptiu lumbar en la natació competitiva. La part empírica pretén ser un punt de partida en la investigació experimental de la metodologia més adequada per a l'entrenament de la propiocepció conscient. Es realitza un disseny específic per a la millora del control de la CV lumbar en la tècnica de natació subaquàtica, en el qual es tracta d'intercedir sobre l'amplitud de moviment lumbar en el pla sagital i sobre la precisió en el seu posicionament dins del mateix pla. S'aplica, s'avalua i es comparen els efectes de l'administració d’uns exercicis durant 75 sessions, en un període de 2-3 mesos naturals, amb dues metodologies d'execució diferenciades: Amb ulls tapats centrant l'atenció sobre la zona lumbar i sense cap condició diferent a la de complir la tècnica d'execució del moviment. Els resultats de l'estudi experimental demostren que el mètode que millora les variables relacionades amb la propiocepció és el que proposa la realització dels exercicis amb els ulls tancats i centrant l'atenció sobre la zona lumbar, mentre que amb els ulls oberts empitjoren aquestes variables respecte al grup control. Ambdós mètodes provoquen millores significatives de l'amplitud de moviment lumbar en el pla treballat. En línies generals tot el procés revela la necessitat d'actualitzar el tractament conceptual i metodològic de la propiocepció, posant un exemple d'intervenció en la natació competitiva que orienta sobre les bases per a la seva aplicació en altres esports.