articles+ search results

Typology (Linguistics), Grammar, Prosodic analysis (Linguistics), Tipologia (Lingüística), Anàlisi prosòdica (Lingüística), Language teaching methods, Gramàtica, and Didàctica de la llengua

En el último decenio se ha registrado una recuperación del aspecto como categoría estructural (Binnick 2012; Cuartero Otal; García Fernández & Sinner 2011), por más que para lenguas como el chino nunca se hubiera obviado (Zou 2015). Ello permite recuperar la discrepancia en la expresión del aspecto, patente entre lenguas de ritmo “de palabra” (o acentual) y entre lenguas de ritmo silábico (Auer 2001; Donegan & Stampe 2009). Entendiendo ambas tipologías de modo escalar, la primera engloba lenguas tendencialmente analíticas (las germánicas, el chino…); mientras que la segunda, las tendencialmente sintéticas (románicas; altaicas…).

Ciències de l'Educació, Educació primària, Anàlisi prosòdica (Lingüística), Comprensió, Reading (Primary), Educación primaria, Primary education, Comprehension, Comprensión, Lectura (Educación primaria), Análisis prosódico, Prosodic analysis (Linguistics), and Lectura (Educació primària)

[spa] Esta tesis describe la relación que hay entre la prosodia—entendida como una estrategia de inicio que ayuda a descodificar el texto en unidades de sentido—y la comprensión en curso de un texto que se lee en voz alta. Tradicionalmente, la prosodia en la lectura se ha estudiado como la cantidad de pausas y/o la calidad de los grupos sintácticos que codifica un lector y se ha relacionado con la fluidez o la velocidad lectora. Otras veces, se ha relacionado con los resultados de comprensión en test estandarizados que no requieren leer en voz alta. Nuestro trabajo estudia la relación entre las estrategias prosódicas—inflexiones, cesuras y grupos fónicos— de 72 escolares de Primaria en la lectura de un texto narrativo y los resultados que estos describen en una prueba de comprensión que está directamente relacionada con el texto y que contiene 8 preguntas abiertas que se contestan de forma oral. La metodología de esta investigación propone una mirada alternativa a la que se ha usado hasta el momento en tanto que: 1) valora la prosodia atendiendo a criterios fónicos, 2) lo hace en un ejercicio de comprensión en curso, 3) utiliza un texto auténtico adecuado a la edad de los informantes, 4) relaciona la prosodia con la comprensión general del texto, 5) plantea preguntas abiertas para valorar la comprensión y 6) propone que los informantes contesten de forma oral. Los resultados indican que una buena estructuración prosódica es indispensable para comprender el texto, pero que no es suficiente (hacen falta aplicar, además, otras estrategias interpretativas).

Anàlisi prosòdica (Lingüística)

This study examines the influence of the position of prosodic heads (accented syllables) and prosodic edges (prosodic word and intonational phrase boundaries) on the timing of head movements. Gesture movements and prosodic events tend to be temporally aligned in the discourse, the most prominent part of gestures typically being aligned with prosodically prominent syllables in speech. However, little is known about the impact of the position of intonational phrase boundaries on gesture-speech alignment patterns. Twenty-four Catalan speakers produced spontaneous (experiment 1) and semi-spontaneous head gestures with a confirmatory function (experiment 2), along with phrase-final focused words in different prosodic conditions (stress-initial, stress-medial, and stress-final). Results showed (a) that the scope of head movements is the associated focused prosodic word, (b) that the left edge of the focused prosodic word determines where the interval of gesture prominence starts, and (c) that the speech-anchoring site for the gesture peak (or apex) depends both on the location of the accented syllable and the distance to the upcoming intonational phrase boundary. These results demonstrate that prosodic heads and edges have an impact on the timing of head movements, and therefore that prosodic structure plays a central role in the timing of co-speech gestures. This research has been funded by the Spanish MINECO (grant FFI2015-66533-P), and by the Generalitat de Catalunya to the Prosodic Studies Group (2014SGR-925), by the 2010 BE1 00207 travelling grant awarded to the second author of the study, and by the Labex BLRI (ANR-11-LABX-0036) grant awarded to the first author of the study.

Oracions insubordinades, Insubordinación, Ciències Humanes i Socials, Anàlisi prosòdica (Lingüística), Insubordinació, Ellipsis, Insubordinate clauses, Análisis prosódico, Insubordination, Elipsis, Prosodic analysis (Linguistics), and El·lipsi

Esta tesis aborda el estudio prosódico de las construcciones independientes con marcas de subordinación en español (construcciones insubordinadas). Se plantean tres objetivos principales: el primero, metodológico, la creación de programas que facilitan el análisis prosódico de datos; el segundo, descriptivo, la descripción prosódica de las oraciones insubordinadas conectivo-argumentativas y elípticas del español; y el tercero, de carácter teórico, la posibilidad de usar los resultados prosódicos para aportar luz a la teoría de la insubordinación, y en particular, el hecho de esclarecer el nivel de dependencia sintáctica de las construcciones usando la prosodia. En el campo metodológico, la tesis expone el funcionamiento de varios programas informáticos creados por su autora. De entre ellos, el más destacable es un sistema basado en reglas de reconocimiento (semi-automático) y transcripción automática de la prosodia que usa el etiquetaje Sp_ToBI y Cat_ToBI. En el ámbito descriptivo, la tesis detalla la realización prosódica de siete tipos de oraciones elípticas y de siete tipos de construcciones insubordinadas en cuatro puntos de la península ibérica (Madrid, Cantabria, Barcelona y Sevilla). Estos datos certifican que la entonación de las oraciones insubordinadas está estrechamente ligada a su valor pragmático. Además, el capítulo supone una aportación a la prosodia dialectal, ya que se han documentado dos patrones prosódicos no descritos hasta el momento para realizar la réplica en el español de Sevilla (¡H*L% y H+L*L%). La aportación de la tesis en el marco teórico de la insubordinación es doble. Por un lado, se produce una aportación a partir de la acústica y, por otro, a partir de la percepción. Se propone la prosodia como una pista acústica del nivel de dependencia sintáctica de las construcciones que se estudian. De este modo, se demuestra que la prosodia sirve para distinguir entre las construcciones insubordinadas y las elípticas. Además, se constata que un tercer grupo, que presenta dependencia de un turno de palabra anterior (dependencia diádica), muestra rasgos prosódicos a caballo entre la dependencia y la independencia prosódicas. Las pruebas perceptivas demuestran que los hablantes pueden asignar el nivel de dependencia a dos construcciones gramáticamente iguales a partir, únicamente, de las diferencias de entonación. En definitiva, la tesis constituye una aportación fundamental a dos grandes áreas de la lingüística ya que, por un lado, completa la descripción gramatical efectuada hasta ahora de las oraciones insubordinadas del español realizando un estudio exhaustivo y homogéneo de su prosodia y, por otro, desde el punto de vista de la prosodia se contribuye a su descripción dialectal y se ponen a disposición de los investigadores herramientas informáticas que, de ahora en adelante, facilitarán su trabajo de análisis en el día a día.

Annotation tool, Feature annotation, Audio segmentation, Speech, TextGrid, Modular scripting, Speech signal processing, Anàlisi prosòdica (Lingüística), Phonetics, and Praat

Paper presented at COLING 2016, the 26th International Conference on Computational Linguistics, 2016 Dec 11-17; Osaka, Japan. This paper presents an implementation of the widely used speech analysis tool Praat as a web application with an extended functionality for feature annotation. In particular, Praat on the Web addresses some of the central limitations of the original Praat tool and provides (i) enhanced visualization of annotations in a dedicated window for feature annotation at interval and point segments, (ii) a dynamic scripting composition exemplified with a modular prosody tagger, and (iii) portability and an operational web interface. Speech annotation tools with such a functionality are key for exploring large corpora and designing modular pipelines. This work is part of the KRISTINA project, which has received funding from the European Unions Horizon 2020 Research and Innovation Programme under the Grant Agreement number H2020-RIA-645012. It has been also partly supported by the Spanish Ministry of Economy and Competitiveness under the Maria de Maeztu Units of Excellence Programme (MDM-2015-0502). The third author is partially funded by the Spanish Ministry of Economy and Competitivity through the Juan de la Cierva program.

Anàlisi prosòdica (Lingüística), Competència comunicativa en els infants, and Parla i gest

Infants infer social and pragmatic intentions underlying attention-directing gestures, but the basis on which infants make these inferences is not well understood. Previous studies suggest that infants rely on information from preceding shared action contexts and joint perceptual scenes. Here, we tested whether 12-month-olds use information from act-accompanying cues, in particular prosody and hand shape, to guide their pragmatic understanding. In Experiment 1, caregivers directed infants’ attention to an object to request it, share interest in it, or inform them about a hidden aspect. Caregivers used distinct prosodic and gestural patterns to express each pragmatic intention. Experiment 2 was identical except that experimenters provided identical lexical information across conditions and used three sets of trained prosodic and gestural patterns. In all conditions, the joint perceptual scenes and preceding shared action contexts were identical. In both experiments, infants reacted appropriately to the adults’ intentions by attending to the object mostly in the sharing interest condition, offering the object mostly in the imperative condition, and searching for the referent mostly in the informing condition. Infants’ ability to comprehend pragmatic intentions based on prosody and gesture shape expands infants’ communicative understanding from common activities to novel situations for which shared background knowledge is missing. Funded by Spanish Ministry of Science and Innovation. Grant Number: FFI2012-31995

Entonació (Fonètica) and Anàlisi prosòdica (Lingüística)

Traditionally, prosodic studies have focused on the study of intonational form and the study of intonational meaning has been relatively neglected. Similarly, the fields of semantics and pragmatics have paid little attention to the pragmatic uses of intonation. As a result, there is no firm agreement within the linguistic community on how to integrate the analysis of intonational meaning across languages into a unified prosodic, semantic, and pragmatic approach. This article provides an overview of the literature on intonational meaning, describing the recent advances made in the fields of prosody, semantics/pragmatics, and syntax. Several theoretical approaches to explaining the semantics and pragmatics of intonation are presented. A common feature to most frameworks is that intonation (1) should be regarded as an integral part of linguistic grammar; and (2) typically encodes meanings related to the modal aspect of propositions. However, features such as compositionality, duality of structure, and context-dependency are still hotly debated issues. These features will be discussed from different theoretical perspectives, and we will identify potential advances related to the full integration of intonational meaning into dynamic and multidimensional models of meaning. This research has been fundedby a grant awarded by the Spanish Ministry of Science and Innovation (FFI2012-31995 ‘Gestures, prosody and linguistic structure’), and by a grant awarded by the Generalitat de Catalunya (2014SGR-925) to the Prosodic Studies Group.

Català, Catalan language, Prosodic analysis (Linguistics), and Anàlisi prosòdica (Lingüística)

En els darrers anys, l'estudi de la prosòdia s'ha vist afavorit per una gran quantitat de treballs realitzats des d'òptiques diferents. En el cas del català, però, gairebé sempre s'han centrat en l'estudi de la varietat barcelonina i s'han obviat les variants dialectals i subdialectals. El projecte AMPER i la seva concreció dedicada a l'estudi del català (a més d'altres variants romàniques), AMPER-CAT, ha procurat omplir aquest buit a partir de la consideració de frases enunciatives i interrogatives pragmàticament neutres. Amb la tasca descriptiva acabada, els resultats són susceptibles de ser sotmesos a tractament dialectomètric per obtenir una visió global del domini lingüístic a partir estrictament de les dades prosòdiques. Aquest és l'objectiu d'aquest article. L'eina emprada és el programa ProDis, que actualment es desenvolupa al Laboratori de Fonètica de la UB. Els resultats ofereixen un mapa que no coincideix ben bé amb els postulats de la dialectologia catalana tradicional, que no ha treballat amb dades prosòdiques, i permeten relacionar el català amb altres varietats romàniques.

Temporal synchronization, Intonation-gesture coordination, Anàlisi prosòdica (Lingüística), Gramàtica comparada i general -- Fonologia, Prosody, and Head-nods

Treball fi de màster en Lingüística Teòrica i Aplicada Purpose: previous studies in the field of prosody-gesture alignment have found that/nprominent parts of gestures are temporally aligned with prosodically prominent parts of /nthe utterance. Yet, little is known about the precise alignment of gestures with respect to /nthe prosodic structure of the associated speech. Hypotheses: in confirmation utterances (a) the position of the nuclear accented syllable with respect to an upcoming prosodic boundary influences the timing of the intensity peak within that syllable, (b) the position of the nuclear accented syllable with respect to an upcoming prosodic boundary influences the timing of the associated head nod gesture, and (c) the apex of the head nod gesture is temporally aligned with the intensity peak of the nuclear accented syllable. Method: 11 Catalan speakers performed a Discourse Completion Task involving confirmatory contexts. /nRecordings of spontaneously occurring co-speech head nod gestures were acoustically and gesturally analyzed. Results: head nod apexes and intensity peaks are temporally associated with the end of the accented syllable in words with penultimate and antepenultimate stress, while they are temporally retracted in monosyllables and iambs when immediately preceding a prosodic boundary. Conclusions: these results expand the findings by Esteve-Gibert & Prieto (2013), showing that the timing of gesture apexes in head nod gestures produced in semi-spontaneous speech is conditioned by the proximity to prosodic boundaries, as well as by the metrical structure of the prominent word in the utterance. Moreover, this study shows that in addition to the intonational peak of the nuclear accented syllable, its intensity peak also highly correlates with the gesture apex.

Anàlisi prosòdica (Lingüística), Competència comunicativa en els infants, and Parla i gest

There is considerable debate about whether early vocalizations mimic the target language and whether prosody signals emergent intentional communication. A longitudinal corpus of four Catalan-babbling infants was analyzed to investigate whether children use different prosodic patterns to distinguish communicative from investigative vocalizations and to express intentionality. A total of 2,701 vocalizations from 0;7 to 0;11 were coded acoustically (by marking pitch range and duration), gesturally, and pragmatically (by marking communicative status and specific pragmatic function). The results showed that communicative vocalizations were shorter and had a wider pitch range than investigative vocalizations and that these patterns in communicative vocalizations depended on the intention of the vocalizations: requests and expressions of discontent displayed wider pitch range and longer duration than responses or statements. These results support the hypothesis that babbling children can successfully use a set of prosodic patterns to signal intentional speech. This research has been funded by the following 5 grants: two research grants awarded by the Spanish Ministry of Science and Innovation, ‘The role of tonal scaling and tonal alignment in distinguishing intonational categories in Catalan and Spanish’ (FFI2009-07648/FILO), and ‘Gestures, prosody and linguistic structure’ (FFI2012-31995); a grant awarded by the Generalitat de Catalunya to the Grup d'Estudis de Prosòdia (2009SGR-701); the grant RECERCAIXA 2012 for the project ‘Els precursors del llenguatge. Una guia TIC per a pares i educadors’ awarded by Obra Social ‘La Caixa’ and the grant Consolider-Ingenio 2010 (CSD2007-00012).

Friuli (Italy), Friulano, Entonación (Fonética), Ciències Humanes i Socials, Anàlisi prosòdica (Lingüística), Friulian, Modelo métrico-autosegmental, Análisis prosódico, Friül (Itàlia), ToBI, Entonació (Fonètica), Prosodic analysis (Linguistics), Language and Literature, Intonation (Phonetics), Metric-autosegmental model, Friülà, Friuli (Italia), and Model mètric-autosegmental

[cat] Aquesta tesi té dos objectius principals. El primer, que és de tipus descriptiu, és avançar en el coneixement de la prosòdia del friülà. El segon objectiu és de tipus metodològic i consisteix a proposar un sistema d’etiquetatge prosòdic automatitzat fonamentat en un procediment que fa possible reduir el risc de subjectivitat i, alhora, processar una quantitat important de dades. Al Capítol 1, a més de detallar els objectius del treball, s’estableix el marc teòric de referència. Amb aquesta finalitat, es descriuen breuement les característiques essencials dels principals models teòrics d’anàlisi de la prosòdia, donant més espai al model Mètric Autosegmental, que és el que s’escull per a aquest treball. Finalment, s’expliquen els trets característics del projecte internacional de recerca AMPER, en el marc el qual s’insereix l’estudi del friülà que es porta a terme. Al Capítol 2 es descriuen breument les característiques segmentals i morfosintàctiques del friülà que tenen un paper destacat a l’hora de construir el corpus d’aquesta recerca. A més, es presenta una síntesi dels treballs publicats anteriorment sobre la prosòdia del friülà. El Capítol 3 conté la descripció de la metodologia. El primer aspecte metodològic tractat és la construcció del corpus per cada punt d’enquesta. A continuació, s’esmenten els criteris per a la tria dels informants i per a la realització dels enregistraments. Finalment, s’il•lustra el funcionament dels programes informàtics d’etiquetatge prosòdic de les frases del corpus fix d’Amper que s’han creat expressament per a aquest treball (AMPERReno, AMPERExtra i AMPEREti). La tercera d’aquestes aplicacions proporciona un etiquetatge automàtic de les estructures entonatives, de durada i d’intensitat que es fonamenta en els valors acústics obtinguts en l’anàlisi. Els nivells d’etiquetatge prosòdic són dos: el superficial, que és el més adherent a la realitat acústica, i el profund, que s’apropa a una anàlisi de tipus fonològic. Els resultats de l’aplicació dels programes d’etiquetatge prosòdic automàtic al corpus de friülà s’il•lustren al Capítol 4. Les conclusions més destacades a les quals s’arriba són: a) que en friülà la durada vocàlica és un correlat acústic molt clar de l’accent lèxic; i b) que a la mateixa llengua les interrogatives absolutes estan caracteritzades per un tonema ascendent a tots els dialectes (L* H%), mentre que les declaratives neutres presenten, a totes les varietats, un tonema caracteritzat per una baixada entre la síl•laba pretònica i la tònica, seguida d’un ascens (que és opcional i menys marcat que el que es retroba a les preguntes totals). Al final del capítol es descriuen alguns patrons entonatius no neutres que s’han pogut trobar mitjançant les dades recollides per a aquest treball (tot i que el focus se situa, d’acord amb les normes d’AMPER, en les modalitats neutres). El Capítol 5 proposa unes conclusions fonològiques que es poden extreure a partir de la descripció dels aspectes fonètics de l’entonació del friülà. S’estableix en primer lloc l’inventari de tons fonològics (tant dels accents tonals com dels tons de frontera). En segon lloc, s’il•lustren algunes de les regles que possibiliten preveure com els tons subjacents es realitzen en el nivell superficial. En concret, es caracteritzen els processos de truncament i de compressió tonal (que representen casos d’al•lotonia deguda al context) i, a més, es descriuen alguns casos d’al•lotonia deguda a variació lliure. Al Capítol 6 es porta a terme una anàlisi dialectomètrica de les dades de friülà recollides en el marc d’aquest treball i, a continuació, també d’altres varietats romàniques. Aquest tipus d’anàlisi permet de destacar que el friülà, des del punt de vista entonatiu, és una llengua força compacta dialectalment i ben diferenciada de la majoria de les parles de la mateixa família lingüística. El capítol de conclusions (Capítol 7), a més de resumir les aportacions d’aquesta recerca, inclou un esbós d’unes línies de recerca per al futur.

Prosodic analysis (Linguistics), Castellà (Llengua), Anàlisi prosòdica (Lingüística), Madrid (Madrid), and Spanish language

This paper analyses the prosodic features that characterize yes-no questions in the variety of Spanish spoken in Madrid. In order to accomplish this objective we will analyze a part of the Devís Herraiz corpus (2008). The objective of this study is to compare such data with previous descriptions of Madrilenian Spansh in order to improve the description of the prosodic features of this type of questions. Our theorical and methodological framework is the Autosegmental Metric Theory (AM). This study provides both a phonetic and a phonological analysis of the sentences of the corpus. The phonological analysis allows for comparison with the results of previous researches about Madrilenian Spanish.

Filologías, UNESCO::CIENCIAS DE LAS ARTES Y LAS LETRAS, Català, Anàlisi prosòdica (Lingüística), Philology. Linguistics, Lingüística, P1-1091, entonació, Catalan language, Prosodic analysis (Linguistics), Language and Literature, AMPER, etiquetatge AM, and Cat_ToBI

En el marc de l’"Atles Multimèdia de Prosòdia de l’Espai Romànic", el grup AMPERCAT desenvolupa des de la Universitat de Barcelona i des de l’any 2003, l’estudi de la variació dialectal de la prosòdia del català i del castellà en el domini lingüístic del català. Aquest treball constitueix una síntesi dels resultats principals trobats fins al dia d’avui en la majoria de punts estudiats de la nostra llengua pel que fa a l’entonació. En el diasistema oriental presentem els resultats de frases declaratives i interrogatives absolutes neutres (amb dues formulacions) a Barcelona, Girona, l’Alguer i Maó. En el diasistema occidental, els resultats obtinguts a Lleida, Tortosa, Castelló de la Plana, València i Novelda (Alacant). Tot i haver-hi semblances entre les modalitats oracionals de les zones estudiades, hi ha unes diferències que cal anar a cercar, principalment, en la modalitat interrogativa encapçalada per la conjunció àtona que. Després de la descripció de les melodies, presentem els etiquetatges fonològics que corresponen a aquestes frases en el context de la teoria AM, seguint la proposta de Cat_ToBI (Prieto et alii 2009), i a partir de la consideració del llindar psicoacústic d’un semitò i mig (Pàmies et alii 2002) i les fórmules creades ad hoc al Laboratori de Fonètica de la Universitat de Barcelona per a un etiquetatge automàtic partint de les dades fonètiques (Martínez Celdrán & Fernández Planas 2003; Roseano, Fernández Planas & Martínez Celdrán en preparació).

Tractament automàtic de la parla, Lingüística computacional, Reconeixement automàtic de la parla, and Anàlisi prosòdica (Lingüística)

Comunicació presentada a: Odyssey 2008: The Speaker and Language Recognition Workshop; Stellenbosch (South Africa) del 21-24 gener de 2008. Voice imitation is one of the potential threats to security systems that use automatic speaker recognition. Since prosodic features have been considered for state-of-the-art recognition systems in recent years, the question arises as to how vulnerable these features are to voice mimicking. In this study, two experiments are conducted for twelve individual features in order to determine how a prosodic speaker identification system would perform against professionally imitated voices. By analysing prosodic parameters, the results show that the identification error rate increases for most of the features, except for the range of the fundamental frequency, which seems to be relatively robust against voice mimicking. When all twelve features are fused, the identification error rate increases from 5% between the target voices and the imitators’ natural voices to 22% between the target voices and the imitators’ impersonations.